Pampa bárbara
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Lucas Demare i Hugo Fregonese |
Protagonistes | |
Dissenyador de producció | Germen Gelpi |
Guió | Homero Manzi |
Música | Lucio Demare |
Fotografia | José María Beltrán |
Muntatge | Carlos Rinaldi i Atilio Rinaldi (en) |
Productora | Artistas Argentinos Asociados |
Distribuïdor | Artistas Argentinos Asociados |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 9 octubre 1945 |
Durada | 98 min |
Idioma original | castellà |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Argentina |
Pampa bárbara[1] és una pel·lícula argentina del gènere de drama filmada en blanc i negre codirigida per Lucas Demare i Hugo Fregonese sobre el guió d'Homero Manzi i Ulises Petit de Muratque es va estrenar el 9 d'octubre de 1945 i que va tenir com a protagonistes a Francisco Petrone i Luisa Vehil.
Fragments d'aquest film van ser inclosos en la pel·lícula Aller simple (Tres historias del Río de la Plata) (1998).[2]
En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 24.[3]
Sinopsi
[modifica]La pel·lícula està ambientada en 1833 en l'escenari de la lluita a la frontera entre pobles originaris i blancs però centrada en la vida dels qui vivien en els fortins i, especialment, de les dones, tant les indígenes captives com les "fortineras" enviades pel govern central per a evitar desercions.
Crítiques
[modifica]Raúl Manrupe i María Alejandra Portela van opinar que la pel·lícula “estava narrada amb excepcional acció i dramatisme. La vegetació, els cels i els horitzons són els elements que manen visualment dominant el destí dels personatges. Menys cèlebre que La guerra gaucha, i menys “històrica”, el pas dels anys ha afectat menys el seu gran efecte emocional. Un títol bàsic i el millor en el seu tema”.[4]
La pel·lícula va tenir una versió hollywoodense titulada Pampa salvaje el 1966, dirigida per Fregonese, protagonitzada per actors de la talla de Robert Taylor i Rosenda Monteros.
Repartiment
[modifica]- Francisco Petrone... Comandante Hilario Castro
- Luisa Vehil... Camila Montes
- Enrique Muiño … Narrador
- María Esther Gamas... Dominga
- Roberto Fugazot
- María Concepción César... Lulú Gonzalez
- Pablo Cumo
- Tito Alonso... Chango
- René Mugica
- Domingo Sapelli
- Froilán Varela
- Judith Sulian
- Margarita Corona
- Juan Bono
- Luis Otero... Artemio
- Jorge Molina Salas
- Orestes Soriani
- Aurelia Ferrer
Notes
[modifica]- ↑ Tant a Manrupe com al lloc de cinenacional,com figura com a “Pampa Bárbara” mentre que a IMDb i en els llibres de Di Núbila, Maranghello i Ana Laura Lusnich està com a “Pampa bárbara"
- ↑ Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 6-7. ISBN 950-05-1525-3.
- ↑ «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ Manrupe, Raúl y Portela, María Alejandra: Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 443 Buenos Aires 2001 Editorial Corregidor ISBN 950-05-0896-6
Referències
[modifica]- Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 443. ISBN 950-05-0896-6.
- Di Núbila, Domingo. La época de oro. Historia del cine argentino I. Buenos Aires: Ediciones del Jilguero, 1998. ISBN 987-95786-5-1.
- Lusnich, Ana María. El drama social-folclórico. Buenos Aires: Editorial Biblos, 2007. ISBN 978-950-786-613-5.
- Maranghello, César. Artistas Argentinos Asociados. La epopeya trunca.. Buenos Aires: Ediciones del Jilguero, 2002. ISBN 987-9416-04-X.
- Maranghello, César. Breve historia del cine argentino. Buenos Aires: Alertes S.A. de ediciones, 2004. ISBN 84-7584-532-0.